S. XIV: Bernat Metge

Bernat Metge va ser un escriptor, traductor i primer representant de l’ humanisme en la llengua catalana. Va néixer a Barcelona l’any 1340 fill de Guillem Metge i Agnès i va morir l’any 1413. Es va quedar orfe de pare l’any 1359. Després de la pèrdua dels seu pare, la seva mare contrau matrimoni amn Ferre Saiol, funcionari de la Cancelleria reial. Gràcies al seu padrastre va poder entrar a la Cancelleria on va estudiar una carrera. Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional.

Per part de pare va rebre la cultura dels professionals de la salut i per part del seu padrastre va rebre una cultura totalment de lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació.

Les seves primeres obres van ser Llibre de Fortuna e Prudència (1381), Sermó humorístic i paròdic, i la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, d'Ovidi.

Bernat Metge va escriure l'any 1381 El llibre de Fortuna e Prudència, on explica el seu viatge fictici a l'illa de la Fortuna on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de Déu per demostrar la seva innocència i la seva virtut.

També va traduïr la història de Valter e Griselda, última de les novelle del Decameró, una de les obres clàssiques de la literatura medieval.

La seva obra mestra va ser Lo somni, redactat el 1399, poc després de sortir de la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, vingut expressament per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que va aconseguir.

Està considerat un dels millors escriptors de prosa catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana.