S. XIII: Ramon Llull

Ramón Llull va néixer a Mallorca al 1232, provenia d’una família de colons barcelonins que s’havien establert a l’illa de Mallorca al voltant del 1231. Tenien una posició econòmica reconeguda. Els va casar amb Blanca Picall i va tenir dos fills.

Lull, va deixar la vida a la muntanya cap a l’any 1265 abandonant a la seva família. Ho va fer perquè un dia se li va aparèixer Déu i li va dir que havia d’aconseguir un objectiu important que era:

·        Treballar fins a la conversió dels infidels

Ramon, va escriure un llibre “Vida coetània” i ho va traduir a quatre idiomes:

·         En llatí perquè, perquè era la llengua de la cultura i , per tant, de prestigi, a l’europa del segle XIII.

·         En àrab, a fi de ser entès per infidels al cristianisme.

·         En provençal, perquè la major part de la seva producció poètica.

·         En català, llengua a la qual dóna prioritat obtenint el desig d’arribar al nombre màxim de lectors.

Aquesta novel·la, va ser la més famosa però va escriure més d’una.

Ramón Llull va ser un escriptor molt important d’aquella època, però no es conformava amb això i va decidir anar a parís, en aquell moment la ciutat de cultura. Una vegada allà es va adonar que s’havia de fer entendre perquè parlava un idioma molt diferent del que parlaven els francesos.

Tot i les dificultats per comunicar-se, finalment ho va aconseguir i va complir el seu objectiu.

Després d’expressar la seva concepció a França, es va dirigir a Roma. Allà no va tenir molt d’èxit, perquè els romans estaven molt ocupats en els seus problemes interns.

Per aquest mateix motiu, va decidir anar a l’Àfrica amb el mateix objectiu, però una vegada embarcat al vaixell, es va penedir i mai va realitzar aquest viatge.

Ramón Llull va deixar la seva vida: intensa i apassionada al 1361 l’edat dels 84 anys, quan va morir.