S. XIV: Bernat Metge

Bernat Metge va ser un escriptor, traductor i primer representant de l’ humanisme en la llengua catalana. Va néixer a Barcelona l’any 1340 fill de Guillem Metge i Agnès i va morir l’any 1413. Es va quedar orfe de pare l’any 1359. Després de la pèrdua dels seu pare, la seva mare contrau matrimoni amn Ferre Saiol, funcionari de la Cancelleria reial. Gràcies al seu padrastre va poder entrar a la Cancelleria on va estudiar una carrera. Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional.

Per part de pare va rebre la cultura dels professionals de la salut i per part del seu padrastre va rebre una cultura totalment de lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació.

Les seves primeres obres van ser Llibre de Fortuna e Prudència (1381), Sermó humorístic i paròdic, i la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, d'Ovidi.

Bernat Metge va escriure l'any 1381 El llibre de Fortuna e Prudència, on explica el seu viatge fictici a l'illa de la Fortuna on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de Déu per demostrar la seva innocència i la seva virtut.

També va traduïr la història de Valter e Griselda, última de les novelle del Decameró, una de les obres clàssiques de la literatura medieval.

La seva obra mestra va ser Lo somni, redactat el 1399, poc després de sortir de la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, vingut expressament per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l'Humà, cosa que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que va aconseguir.

Està considerat un dels millors escriptors de prosa catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana.

S. XIV: 4 grans cròniques

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

Durant els finals del segle XIII i el segle XIV es van escriure les Quatre grans  cròniques. Els escritors d’aquestes, van ser:  Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.Una característica de les cròniques és que els autors van viure directament molts dels fets que narren. Les quatre grans cròniques són:         

• Crònica de Jaume I: El Llibre dels feits del rei En Jaume és la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. El seu autor explica la seva vida i els 63 anys del seu regnat.El seu pare era Pere I d’Aragó i la seva mare Maria de Montpeller i va néixer a Montpeller l’any 1208 i va morir a València el 1276. Amb 5 anys va iniciar el seu regnat i amb només 13 es va casar per primera vegada.

• Crònica de Bernat d’Esclot:  La seva identitat no ha pogut ser mai documentada ja que en l'extensa i detallada documentació del regnat de Pere el Gran no apareix ningú amb aquest nom. A més, a diferència dels autors de les altres tres grans cròniques, Desclot no indica cap referència personal i només una sola vegada hi apareix com a testimoni directe dels fets que narra. Tot i així gràcies a Miquel Coll i Alentorn el van poder identificar per saber que va néixer l’any 1240 a Es Clot Rosselló i va morir al 1288. Va ser nombrat tresorer reial l’any 1283 per Pere el Gran i, després de la mort d’aquest, va ser nombrat cambrer reial pel rei Alfons II.

• Crònica de Ramón Muntaner: Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265 i va morir a Eivissa, d' on era governador, el 1336. Tal i com ell mateix ens explica, l'any 1325, al seixanta anys, va iniciar la redacció de la Crònica que porta el seu nom: Muntaner inicia la seva obra amb el naixement, i posterior regnat, de Jaume I perquè segons ens explica la seva crònica, ell és el primer rei que coneix personalment.

• Crònica de Pere el Cerimoniós: La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella, explica en primera persona, els 50 anys de la seva vida. Pere el Cerimoniòs va néixer a Balaguer l’any 1319 i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Va ser rei d’Aragó, Catalunya, València i Sardenya i comte d’Urgell. Amb només 16 anys, rei de Mallorca i d’Aragó i, poc a poc, va anant conquerint els altres regnes. Pere el Cerimoniós va començar a escriure personalment la Crònica l'any 1349. Posteriorment el treball va ser encomanat a Bernat Descoll, un oficial reial. Entre la correspondència del rei hi ha una carta del rei a Descoll de data 8 d'agost de 1375 en la qual el Cerimoniós li diu que ha llegit els tres primers capítols i quins són els detalls que cal afegir-hi. També li ordena que completi el capítol quart i que escrigui el cinquè. Pere el Cerimoniós va morir sense veure enllestida la seva Crònica. El seu fill Joan I el Caçador va procurar que aquesta fos acabada. Amb aquesta finalitat va promulgar tres ordres perquè se li pagués a Descoll la feina que estava fent. Amb tot, Descoll també va morir sense acabar-la. A la seva mort, se'n va fer càrrec el rei Joan, que va ordenar que li fossin enviades totes escriptures tocant les dites cròniques.

S.XII: Primers textos en llengua catalana

Forum Iudicum

El primer text que s’ha trobat escrit en català, és un fragment d’una versió del Forum Iudicum. El Forum Iudicum era un codi de lleis visigòtic, que va ser traduït al català a mitjans del segle XII. La traducció catalana va ser  feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV (1113-1162). L’importància d’aquest text es basa en tres punts fonamentals:

     1.    És el primer text escrit en català

     2.    Tot i tractar-se d’un text breu sense valor literari, és un text que té un apreciable valor des del  punt de vista de la historia de la llengua;

     3.    Hi havia una quantitat gran de persones que parlaven el català perquè sinó, no s’hagués traduït.

Homielies d’Organyà

És un dels documents literaris més antics escrits en català. Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli. Segons els experts, les Homilies d'Organyà conservades es van escriure entre finals del segle XII i principis del XIII. El caràcter de la lletra és el propi de l'època de transició a l'art gòtic, i la qualitat del pergamí, bastant gruixut i ordinari. El text és escrit en català, tot i que s'hi trobin algunes paraules poc conegudes en la llengua catalana.

S. XIII: Ramon Llull

Ramón Llull va néixer a Mallorca al 1232, provenia d’una família de colons barcelonins que s’havien establert a l’illa de Mallorca al voltant del 1231. Tenien una posició econòmica reconeguda. Els va casar amb Blanca Picall i va tenir dos fills.

Lull, va deixar la vida a la muntanya cap a l’any 1265 abandonant a la seva família. Ho va fer perquè un dia se li va aparèixer Déu i li va dir que havia d’aconseguir un objectiu important que era:

·        Treballar fins a la conversió dels infidels

Ramon, va escriure un llibre “Vida coetània” i ho va traduir a quatre idiomes:

·         En llatí perquè, perquè era la llengua de la cultura i , per tant, de prestigi, a l’europa del segle XIII.

·         En àrab, a fi de ser entès per infidels al cristianisme.

·         En provençal, perquè la major part de la seva producció poètica.

·         En català, llengua a la qual dóna prioritat obtenint el desig d’arribar al nombre màxim de lectors.

Aquesta novel·la, va ser la més famosa però va escriure més d’una.

Ramón Llull va ser un escriptor molt important d’aquella època, però no es conformava amb això i va decidir anar a parís, en aquell moment la ciutat de cultura. Una vegada allà es va adonar que s’havia de fer entendre perquè parlava un idioma molt diferent del que parlaven els francesos.

Tot i les dificultats per comunicar-se, finalment ho va aconseguir i va complir el seu objectiu.

Després d’expressar la seva concepció a França, es va dirigir a Roma. Allà no va tenir molt d’èxit, perquè els romans estaven molt ocupats en els seus problemes interns.

Per aquest mateix motiu, va decidir anar a l’Àfrica amb el mateix objectiu, però una vegada embarcat al vaixell, es va penedir i mai va realitzar aquest viatge.

Ramón Llull va deixar la seva vida: intensa i apassionada al 1361 l’edat dels 84 anys, quan va morir.

Cronologia de la Literatura

Edat Antiga:
   Literatura clàssica
     - Literatura grega ( Eurípedes, Sófocles, Èsquil, Homer)
     - Literatura llatina ( Plaute i Terena)(Virgili, Ovidi)

Edat Mitjana:
   Estament cortesà: literatura catalana: romanç artúric: novel·la cavalleresca
   Estament religiós

Edat Moderna:
   S.XVI: Renaixement
   S.XVII: Barroc i Rococó
   S.XVIII: Il·lustració, Neoclassiccisme i Preromantcisisme

Edat Contemporània:
   Romantisisme
   Realisme i naturalisme
   Moviments de finals S.XIX (simbolisme, decandentisme)

Què és la literatura?

La literatura és un derivat de la paraula llatina: littera(e), que vol dir lletra de l'alfabet. Per tant, originalment literatura fa referència a l'escriptura, a lletra escrita.